Tinc un greu problema que no puc espressar
Es difícil d'explicar, aixo que sento
Saps que hem tens als teus peus
T'escric dia sí dia no
Imagino els nostres rostres junts
Miro al cel i només et veig a tú
Obro els ulls i no hi ets
Escapo entre els arbres, fa fred
Sento com tot el meu cos tremola
Però paro respiro aguanto
Enganxo les ungles en un gran espiral
Retrocedeixo continuament
Oblido, recordo, t'enyoro
Sempre busco supterfugis, però ets
Unic, incomparable, ets tot un univers
Punxen les teves ferides
Escalen els meu sentiments
Resisteixo a base de " falsos medicaments"
Ara és hora de tirar endavant
Reconeixo viure obsesionada
La obsessió no és bona amb exces
Això és el que m'han dit els que hem coneixen
Però sempre persisteix el dubte
Racons, racons del seu cor
On potser i te guardat tot allò que sent
Bons sentiments, dedicats a mí
Aixì, que l'esperança viu dins meu
Desprès cada día quan vaig a dormir pregunto
Espillet, espillet creus que ell
M'estima, m'ha estimat o m'estimarà
Àneguet lleig, va ser estimat tu tambè ho seras
No hay comentarios:
Publicar un comentario